Dana Michel, artista canadenca d’ascendència caribenya, treballa sobre els camps expandits de la improvisació, la coreografia, l’escultura, la comèdia, el hip-hop, el cinema, la música tecno, la poesia, la psicologia, el dub i el comentari social per crear una experiència centrífuga. Abans de graduar-se en Dansa Contemporània a Concordia University (Montreal, Canadà), poc abans de fer trenta anys, Michel era una executiva de màrqueting, i una corredora i jugadora de futbol competitiva. Com a reconeixement a la seva carrera artística ha rebut nombrosos reconeixements: el 2014, va rebre el premi ImPulsTanz (Viena) i va ser destacada al New York Times com una de les coreògrafes de l’any; el 2017, va rebre el Lleó de Plata per a la Innovació en Dansa a la Biennal de Venècia; el 2018 va ser la primera coreògrafa a rebre una residència al National Arts Centre de Canadà (Ottawa, Canadà), i el 2019 va rebre el premi internacional de l’ANTI Festival per a les Arts en viu (Kuopio, Finlàndia). Actualment, Michel viu a Montréal i fa gira amb quatre solos: YELLOW TOWEL, MERCURIAL GEORGE, CUTLASS SPRING i MIKE.
De petita, Dana Michel tenia el costum de posar-se una tovallola groga al cap per tornar-se rossa, com si així es pogués convertir en una altra persona. A YELLOW TOWEL revisita aquest univers escapista d’alter egos en un ritual performatiu que busca evitar tot tipus de censura. Tot combinant austeritat i absurditat, s’endinsa en els tòpics de la cultura negra i els éssers marginals, i els subverteix per veure si és capaç d’encaixar-hi. Ens convertim en testimonis de l’aparició d’una estranya criatura que emergeix d’aquesta intensa excavació, la lenta i desconcertant metamorfosi de la qual seguim amb fascinació. Assistim a una espècia d’exorcisme en Technicolor.
YELLOW TOWEL es va estrenar fa deu anys, el 2013, i, actualment, Michel l’està revisitant: passant de nou per les investigacions, les converses i les preguntes que van fer emergir aquest treball a través de la conceptualitzacó i publicació de la partitura de la peça, que ha dut a terme amb Michael Nardone i que també es presentarà en el marc del Festival. Aquesta presentació és especialment valuosa perquè permet aprofundir en qüestions compartides per les línies i les preguntes curatorials d’aquesta edició com ara l’ètica de la inscripció, la possibilitat de trobar formes de compondre que possibilitin gestos fugitius, així com la llegibilitat i l’abstracció en la dansa.
“YELLOW TOWEL […] pren la forma de tot el que veu, sent i ensuma, per acabar escopint tota substància, so i pensament, tots i cadascuns dels bocins minerals que es troba pel camí, no tant per transformar-los, sinó per dinamitar de dalt a baix aquest maleït el sistema. Al marge de tota interpretació, després de presenciar alguna de les seves performances es fa evident que hem viscut una cerimònia necessària. Amb la innegable i muda urgència social, atractiu, humor dolorós, i l’estranya bellesa hipnòtica i pertorbadora que caracteritza els seus solos, Michel s’acosta a aquesta experiència a través de la lent d’allò fantàstic, eufòric, al·lucinogen”. —James Oscar
Mescla d’improvisació intuïtiva, coreografia i performance, la meva pràctica ofereix una exploració pública de la multiplicitat de l’ésser. Treballo amb conceptes com alquímia performativa o somnis lúcids, tot basant-me en la meva història personal, les meves preocupacions actuals i els meus desitjos per al futur, per crear un moviment centrífug i empàtic amb les persones presents. Potser avui els meus treballs es poden descriure a través d’algunes de les seves influències i encarnacions: escultura, comèdia, hip-hop, cinema, tecno, poesia, psicologia, dub i comentari social. Durant la recerca, combino la feina que té lloc dins de l’estudi amb la que passa fora. Entreteixeixo els moments de capbussar-me en un tema –a través de l’escriptura, la lectura, el vídeo i la conversa– amb moments de distensió, que permeten que el cos tingui un paper protagonista des d’un lloc més intuïtiu. En aquest procés, em nodreixo de so, silenci i dissonància –i de vegades em sobrecarrego el cos i la ment d’estímuls per trobar la seva resposta. La meva visió kinètica es fixa en petits detalls que es manifesten en moviments discrets, ressonàncies, colors, textures i algunes experiències lumíniques. Aquests detalls m’ajuden a afinar la trajectòria de les peces. M’és natural utilitzar la dificultat com a metodologia de navegació, la qual cosa converteix les meves peces en espais de vulnerabilitat i sorpresa, en les quals és possible generar una escolta íntima i propera, i compartir sense cap mena de dubte. Entendre els éssers vivents com proves matemàtiques o portals, formats per bilions de possibilitats, dona encara més profunditat a aquesta escolta. El que ofereixo és un conjunt que es manté obert a la interpretació, un ampli espai de descoberta que eixampla les maneres de veure i experimentar.
“Sempre miro de fugir de qualsevol intent de reduir el que estic fent o dient a un únic significat, i podríem dir que he après a comunicar-ho de forma cacofònica.” Dana Michel.
Coreografia, interpretació, escenografia i disseny de vestuari: Dana Michel / Il·luminació i direcció tècnica: Karine Gauthier / Assessorament artístic: Ivo Dimchev, Peter James, Mathieu Léger, Antonija Livingstone, Manolis Tipos / Assessorament de so: David Drury / Producció: Dana Michel / Producció executiva: Parbleux / Distribució: Key-Performance – Anna Skonecka, Koen Vanhove / Coproducció: Festival Transamériques (Montreal), Studio 303 (Montreal) / Residències de creació: Compagnie Marie Chouinard (Montreal), M.A.I. (Montreal), Le chien perdu (Brussel·les), Usine C (Montreal), Circuit-Est Centre Choréographique (Montreal), Studio 303 (Montreal), Agora de la danse (Montreal).
La creació d’aquesta peça ha estat possible gràcies al suport econòmic del Consell de les Arts del Canadà, el Consell de les Arts i de les Lletres del Québec, del Programa d’Acció Cultural del Cirque du Soleil i de M.A.I.
