Ola Maciejewska va néixer a Polònia i viu a França. És ballarina, artista i coreògrafa. La seva feina s’ubica en les friccions entre materialitat i fugacitat, entre el moviment i les seves condicions d’emergència, temes als quals s’enfronta a través d’una lectura crítica de la història de la dansa. Des de la confluència entre dansa i arts visuals, les seves sèries de treballs dedicades a les danses sinuoses de Loie Fulller conviden l’espectador a pensar sobre metamorfosi, sinestèsia i la natura híbrida de l’experiència corporal. Ha presentat els seus treballs a Europa, als Estats Units i a Àsia. El 2022, Maciejewska va rebre una beca del Watermill Center, fundat per Robert Wilson, i va entrar a formar part, com a artista associada, del projecte “Campement artistique pour littoral”, dins del programa Mondes Nouveaux del Ministeri de Cultura francès. El mateix any, FIGURY (przestrzenne) –estrenada el 2002 al CNDC Angers– va ser premiada per la galeria Nadežda Petrović a Čačak (Sèrbia), la qual li ha proposat una exposició individual de cara al 2025. Actualment treballa en una nova producció per al 2025 amb cinc intèrprets (amb el suport de Dance Reflections, de Van Cleed & Arpels).
En la seva darrera peça, Ola Maciejewska pren com a punt de partida el llibre homònim The Second Body de Daisy Hildyard, per apropar-se a les formes de relació que produeix la nostra existència profundament implicada i sensible amb el que ens envolta, i així qüestionar l’alteració humana del clima i l’ecologia. En aquest relat, els humans tenen dos cossos –un de tangible, fet de carn i ossos– i un altre, més difús, entrellaçat amb una xarxa d’intercanvis amb altres ecosistemes. Intrigada per aquesta presència simultània, Ola Maciejewska explora la dissolució dels límits entre objecte i subjecte, cos animat i inanimat, fins al punt de poder observar com el procés coreogràfic en el qual els cossos i la matèria s’interrelacionen i es fan codependents. A escena, un cos i un bloc de gel: el primer, un organisme complex fet de músculs, ossos i venes, un 80% del qual és líquid; el segon, fet d’aigua de l’aixeta congelada. The Second Body no és un duo, però tampoc un solo, és una invitació a contemplar la permeabilitat d’aquests dos cossos d’aigua en constant transformació. És una pregunta sobre la relació del cos amb el seu entorn i les possibilitats d’incorporar-lo a si mateix des de repertoris sensibles i de moviment que articulen durada i resistència. Es tracta d’un manifest sobre la dependència, l’escala, l’exterioritat radical, i els límits, que defensa la immediatesa i la bellesa de l’experiència que pren sentit a través d’allò sensorial.
En aquest sentit, ressonen les paraules d’Isabel de Naverán sobre FIGURY (przestrzenne), peça d’Ola Maciejewska que precedeix i està estretament vinculada a The Second Body: “L’interès pel caràcter escultòric d’aquesta peça no només està relacionat amb la disciplina artística, sinó amb la qüestió sobre el compromís que un cos adquireix amb el seu entorn —ja sigui espacial, arquitectònic, institucional, afectiu, físic o sensible— més immediat. Maciejewska insisteix en la idea que tots els elements de l’espai en què aquesta peça es desenvolupa “esdevenen verbs” que participen en l’acció i modifiquen el seu estat.
Idea, direcció i coreografia: Ola Maciejewska / Interpretació: Leah Marojević / Construcció (forma de gel): Alix Boillot / Il·luminació: Rima Ben Brahim / So i col·laboració en la dramatúrgia: Gilles Amalvi / Mottles i prototips: Mathieu Peyroulet Ghilini / Coproducció: Ménagerie de verre (Paris / FR) Watermill Center (New York / U.S.A) ICI – CCN Montpellier Occitanie (Montpellier / FR) C.A.M.P (Presqu’île de Gâvres / FR)/ Amb el suport de Dance Reflections by Van Cleef & Arpels i amb el suport econòmic d’Spectacle vivant en Bretagne.
La companyia rep el suport del Ministère de la Culture – Drac Bretagne / Agraïments: al CN D per cessió d’espai, per la peça originàriament interpretat per Ola Maciejewska en el camp del mòdul: film Figury (przestrzenne). El títol de la peça The Second Body prové del llibre homònim de Daisy Hildyard (Fiztcarraldo Editions). Aquesta peça està dedicada a Simone Forti.
Dins del marc del Festival Sâlmon, Isabel de Naverán mantindrà una conversa amb Ola Maciejewska centrada en la seva pràctica, que ampliarà i recollirà el contacte de llarg recorregut que ambdues han mantingut des que, el 2018, De Naverán va acompanyar la curadoria de Loïe Fuller: Research a Madrid i Bilbao, i després de la presentació més recent de FIGURY (przestrzenne) a l’Estudio V. En el hueco acontece, un programa comissariat per Isabel de Naverán (Museo Reina Sofía de Madrid el 2023).
