Repertório N .2

A partir de 3 espectacles les entrades són a 8€ amb el PACK MERCAT SÂLMON

Davi Pontes i Wallace Ferreira van unir les seves forces el 2018 per desenvolupar la trilogia Repertório. Han rebut el premi ImPulsTanz Young Choreographers’ Award i actualment són artistes convidats a la 35a Biennal de São Paulo.

Davi Pontes (São Paulo, Brasil, 1990) és artista, coreògraf i investigador, i viu a Rio de Janeiro. La seva pràctica explora la intersecció entre coreografia, racialitat i autodefensa. Busca així involucrar el públic de manera racial i política, tot convidant-lo a reflexionar sobre la producció de la història.

Wallace Ferreira (Rio de Janeiro, Brasil, 1993) és artista multidisciplinari, format en dansa i arts visuals. La seva pràctica artística desafia les convencions i explora les interseccions entre el moviment, la performance, el voguing i la imatge, tot aprofundint en el terreny d’allò invisible i posant les certeses a prova a través de disrupcions narratives.

Des de 2018, Pontes i Ferreira han produït una trilogia de peces anomenada Repertório, que tracten sobre la identificació i desenvolupament racial de les seves experiències comunes, així com sobre la investigació en l’àmbit de la dansa i l’experiència del cos Negre dissident.

Repertório N.2 és la segona part d’aquesta trilogia coreogràfica, que es concentra en la conceptualització de la dansa com una forma d’autodefensa. Mitjançant tècniques desviades i informals, acullen una genealogia alternativa i underground de la pràctica de l’autodefensa. A través d’aquestes coreografies, es comprometen a reflexionar de manera crítica sobre el món que habiten, tot fent ús d’una operació coreogràfica que pren forma entre la imaginació i la intuïció, amb l’aspiració d’alliberar-se dels límits tant implícits com explícits i fer front al model de pensament colonial, racial i cisheteropatriarcal inherent a la Il·lustració i al pensament modern occidental.

Tot partint de la pregunta “Com es pot elaborar una dansa d’autodefensa?”, Pontes i Ferreira experimenten amb les desviacions simbòliques de la violència programada per l’Estat i les institucions, que assegura l’ordre a través de la repressió.

Les seves creacions fan ús de la mimesi i de patrons rítmics que expandeixen la percepció del temps i l’espai. La seva coreografia, influïda per les arts marcials, la capoeira i una lectura crítica de la història de la dansa, explora els vocabularis del moviment en l’esfera de l’Estètica Negra.

Segons la historiadora de l’art Maria Luiza Meneses:

“Si el cos Negre en repòs és sospitós i, en moviment, és una amenaça, Pontes i Ferreira troben, en el seu acte coreogràfic, estratègies possibles de reelaboració d’imaginaris, tot proposant canvis en els significats simbòlics de la presència Negra en un món encara incapaç de concedir existència i dignitat a aquestes vides, Així com la dansa moderna ha instruït el públic a esperar actes grandiosos i impressionants, la repetició posa l’accent en les expectatives de futur i la ruptura de la incertesa amb la imprevisibilitat de la dansa. En prendre contacte amb la peça en curs, el públic s’endinsa en una imprecisió pel que fa a inici i final. Podria dir-se que Pontes i Ferreira duen a terme una anticoreografia contra colonial, la qual, en la pràctica vital Negra, pot significar la recuperació i la cimentació de maneres estratègiques d’apropar-se a l’autodefensa en la vida quotidiana, tot allunyant-se de la violència racial i reconfigurant la percepció del jo i l’espai-temps de cara al final de l’organització del món actual.”

Concepte i interpretació: Davi Pontes, Wallace Ferreira / Proposta encarregada per: Frestas – Trienal de Arts 2020/21 – O rio é uma serpente, comissariada per Beatriz Lemos, Diane Lima i Thiago de Paula Souza.