Mechanical Grace

Proposta en anglès amb subtítols en castellà.

A través de la performance i el text, la pràctica de Blanca Ulloa explora les relacions entre moviment i constricció, tot endinsant-se en temes com la proximitat, el vol i la inversió. En projectes recents, ha treballat sobre la guinoització del comportament com a manera de generar gestos i conducta en l’espai. Li interessa plantejar aquest tipus de comunicació tant com a portador d’un afecte excessiu (inconscient, inefable, inconseqüent) com, per altra banda, com a llenguatge adquirit (i, per tant, fortament codificat, il·legible i opac). El seu procés planteja la tensió entre la regulació del gest i la seva persistència en termes de públic/contra públics, posada en escena i temporalitat.

Mechanical Grace utilitza el teatre de titelles de Kleist per contrarestar el seu enfocament en la fixació i profiling, basat en lleis de locomoció. Blanca Ulloa recorre a imatges congelades per tal d’indagar en l’animació que s’hi imposa (entre invisibilitat i hipervisibilitat, serialitat i fidelitat). La performance explora intervals fotogràfics, coreogràfics i fonogràfics que irrompen en aquests fotogrames. Ulloa treballa amb moviments fragmentats, entretallats i en bucle, siluetes amb estampats d’animals i guitarra elèctrica, sintetitzadors i so mesclat per Sol Cabrini de la Ciudad, emfatitzant les maniobres vocals i hàptiques. La peça es relaciona amb la coreografia deconstruida de Michael Clark, les nines escenificades de Greer Lankton i la performativitat queer d’Eve Sedgwick.

Coreografia i performance: Blanca Ulloa / Disseny de so: Sol Cabrini de la Ciudad / Visuals: Pedro Herrero Ferrán.