iki yos piña narváez Cimarrona- fugitiva. caribenyi, escriptori, performer, dibuixant. Investiga arxius anticolonials i dissidències sexuals, memòries negres del Carib i espiritualitats i temps ancestrals. Forma part del col·lectiu Ayllu, la cooperativa Periferia Cimarrona i el grup experimental de pensament negre radical “in the wake” de l’espai afro. Ha participat en textos de publicacions com No existe sexo sin racialización (col·lectiu Ayllu, 2017), Devuélvannos el oro (col·lectiu Ayllu, 2019), (h)amor6 trans (Contintametienes, 2021) o Futuro ancestral (Pensare Cartonera, 2022), entre altres. Les seves creacions formen part de la col·lecció del Museu Reina Sofía i ha participat en la Biennal de Sidney (2020), la Triennal de les Arts al Brasil (2021), la Biennal de Kochi (2022) o la Biennal de São Paulo (2023). També ha participat recentment en exposicions com El terremoto está intacto, a l’Espai 13 de la Fundació Miró (Barcelona, 2023) o Anti-Futurismo Cimarrón, amb el col·lectiu Ayllu, a la Virreina Centre de la Imatge (Barcelona, 2023). En aquesta performance treballa conjuntament amb Alex Medina (La Sudanesa): cantant, performer i bruixa d’origen sudanès, resident a Madrid, que ha format part de múltiples posades en escena a Madrid i a Barcelona. L’Alex vincula la sonoritat del djembé amb encanteris vocals per embolcallar el públic en atmosferes de viatge en el temps.
El mantell de la foscor és un escut protector que preserva la vida de les cuques de llum. Corporalitats lumíniques que es comuniquen entre si per mantenir-se vives, juntes, protegides i ocultes en l’obscuritat, resguardades davant la maquinària devastadora de les seves vides. Aquestes criatures emeten sonoritats que dansen el temps en tots els plans d’existència de la vida i de la mort. Les cuques de llum xiuxiuegen, expressen el dolor i la disconformitat amb aquest món posicionat contra elles. Les cuques de llum desapareixen. Les cuques de llum volen a altres universos de complicitats en un moviment constant, d’existència múltiple, d’un renéixer etern quan en desapareix un i n’apareix una altra. Això és una invitació a sentir i travessar portals cronosòfics de cossos en fuga, cossos nascuts per desmantellar aquest món colonial.
Creació i direcció: iki yos piña narváez funes.
