Conferència “Dejar que la cosa haga por sí sola.”

Investigadora Ramón y Cajal al Departament d’Història de l’Art de la Universitat del País Basc  i Investigadora Principal del Projecte Ritmos del trabajo feminizado en la historia del arte y la cultura visual (Estado espanyol, 1936-2022), finançat pel MCIN. La seva recerca explora les interseccions entre els feminismes, la cultura visual i popular i l’art contemporani a l’Estat espanyol i a Amèrica Llatina durant el segle XX. El seu primer llibre, Cuerpos que aparecen. Performance y feminismos en el tardofranquismo (consonni, 2016), analitzava la presència del cos en les pràctiques de performance els últims anys de la dictadura franquista, en connexió amb l’activisme feminista de l’època i la cultura visual.

Fins al 2023, ha estat Professora Serra Hunter al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. Va fer el postdoctorat a l’Instituto de Investigaciones Estéticas de la UNAM, i posteriorment va treballar com a Acadèmica T.C. al Departament d’Art de la Universidad Iberoamericana (Mèxic). La seva trajectòria s’ha desenvolupat tant en l’àmbit acadèmic com en l’àmbit professional de l’art contemporani, on ha comissariat diverses exposicions i programes públics.

Dejar que la cosa haga por sí sola (Deixar que la cosa faci per ella mateixa)

La història de l’art sempre ha desatès la matèria, que apareix una i altra vegada com un problema que cal resoldre, que cal controlar. La matèria era quelcom passiu, mort, brut, que l’artista de la modernitat va venir a domesticar. Com seria permetre que la cosa faci per ella mateixa? Proposaré un recorregut, tot el temps interromput per cossos i matèries, per pensar l’experiència estètica com un encontre intersubjectiu que transcendeix l’escòpic per involucrar allò màgic i afectiu.

El programa de pensament del Festival Sâlmon 2024 articula conferències i converses a manera d’assaig, estudi i trobada. Les propostes que formen part del programa han estat concebudes per les seves autores en resposta i en diàleg amb el programa públic del festival i convoquen sensibilitats estètiques i polítiques situades, des d’una perspectiva crítica dins del marc de les pràctiques artístiques contemporànies.

El MACBA acull dues sessions del programa de pensament del Festival Sâlmon 24 en el marc del projecte Cançó per a molts moviments (9 febrer a 31 març), un experiment efímer en què la planta baixa del museu es transforma en escenari de trobades, converses i escoltes compartides, comissariat per María Berríos i Sabel Gavaldon.